ANÀLISI D'UN OBJECTE

NOM: Llapis
UTILITAT: Escriure
MARCA COMERCIAL: Staedtler
MATERIALS: Els llapis es fabriquen industrialment barrejant pols de grafit i argila , afegint-hi aigua, formant mines llargues que es couen en un forn. Les mines resultants es submergeixen en oli o cera fosa, que filtra els forats minúsculs del material, donant com a resultat una escriptura més llisa.
CARACTERÍSTIQUES: Està fet d'agregats cristal·lins. Es caracteritza per la seva duresa.
PREU: 1,60 €
PROPIETATS: Sòlid, allargat, etc
PARTS: Punta, cos i cua
CONTINGUT: Fibra de carbó, producte de fusta i esborrador (opcional)
VALORACIÓ: Un llapis és un estri d'escriptura i dibuix. Serveixen per escriure en un paper, cartolina...
Hi ha diferents tipus de llapis segons la mina que contenen. Es caracteritza per poder-se esborrar amb facilitat. Està recobert per pintura.
Els llapis es classifiquen per la seva DURESA. Diem que un llapis és dur quan porta la lletra H seguida d'un número (2H, 4H, etc) Els llapis durs fan unes línies primes i gris clar. Diem que un llapis és tou quan porta una B seguida d'un número (2B, 3B, etc.) Els llapis tous fan unes línies fosques i gruixudes. Els llapis durs tenen més proporció de grafit en les seves mines que els tous. Hi ha un tipus de llapis que no són ni durs ni tous, són els anomenats HB. Hi ha marques que a més dels HB, fabriquen els B o els H).

Croquis d'un llapis

DESCRIPCIÓ PROCÉS DE FABRICACIÓ

DIAGRAMA BLOCS DE COM FER UN LLAPIS

DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS

Recursos	Prop. físiques	Prop. químiques	Naturalesa
Fusta	Duresa, rigidesa	Pigments, resines	Arbres d’Àsia
Cola	Líquid, blanc	Col·lagen, coseïna	Almidons, betún
Mines de grafit	Negre, opac, tou	Petroli, carbó, òxids	Carbó
Pintures	Líquid	Colors	Aigua
Gomes d’esborrar	Petites, colors	Resines, petroli	Petroli
Abraçadores metall	Platejades	Metàl·lic	Metall













EXPLICACIÓ DEL PROCÉS

En primer lloc, la primera matèria s'ha de purificar; és a dir, eliminar totes les substàncies que porti barrejades a fi d'obtenir un material pur i, per tant, amb totes les seves propietats originals. En segon lloc, es barreja amb argila i aigua. L'argila fa que la mina sigui més dura. A continuació, se li ha de donar forma, que normalment és allargada perquè així la seva manipulació resulta més fàcil. Com més gruixut sigui, més gruixut serà el traç. Després es cou cada una d'aquestes peces al forn. Les tires se submergeixen en oli o cera fosa, que penetra als forats minúsculs del material i li garanteix una escriptura més llisa.
La mina s'encapsula en un finet cilindre que sol ser de fusta, encara que també pot ser de cel·lulosa o de plàstic. El plàstic proporciona comoditat a l'hora d'escriure i encara més si és flonjo. Es fa de la manera que segueix. Un tauló de ginebró o cedre d'encens amb diversos solcs llargs i paral·lels es talla en forma de llistó, i les mines s'insereixen als solcs. Un altre tauló acanalat s'enganxa al damunt de manera que, per acabar, només cal tallar-ho en llapis individuals. Finalment s'envernissen i es pinten. La cobertura de la mina també pot tenir forma de prisma; és a dir, no cal que sigui tot rodó, alguns tenen cares. Aquestes formes proporcionen una millor adherència a la mà. Alguns llapis tenen la cobertura de plàstic mal·leable, de manera que es pot deformar fàcilment tantes vegades com es vulgui. Aquestes cobertures estimulen la creativitat, són còmodes, són ergonòmics, són atractius i es poden desar a qualsevol lloc.

TÈCNIQUES DE TRANSFORMACIÓ

* Es necessita que la fusta sigui tova per fer punta i dura perquè no es trenqui, per això fan servir cedre de Califòrnia.
* La màquina de posar mines a les "planxes" té forma de roda amb ranures que encaixen perfectament amb les "planxes"
* Quan ajunten les planxes els hi posen 1 tonelada de pressió perquè quan s'assequin quedin així.
* Quan ja els han tallat passen per un test de resistència. S'aplica pressió a la punta. Per passar el test ha de superar els 2 kg de pressió.
* Després de pintar els llapis s'han de pintar 4 vegades més per ocultar el tacte rigorós de la fusta.

EMMAGATZEMATGE I TRANSPORT
Els llapis estan guardats amb el seu embalatge fins al moment de què els transportin.

Està distribuït per tot el món. Hi ha una empresa de la marca staedtler en cada país per controlar la distribució i comercialització.


VALORACIÓ DEL PROCÉS INDUSTRIAL


Aquesta marca fa servir productes en concrets. És un procés molt complex perquè es necessiten moltes màquines, per fabricar un llapis. Es necessiten màquines en especial i precises com per exemple: la màquina d'engranatge de mines.






* Ara ficaré un vídeo per deixar més aclarit el procés industrial d'un llapis.